La rocambolesca i corrupta compra de la seu d´Òmnium cultural

Odium anticultural. Parásitos.

Luxosa seu de l´Òmnium cultural

Font: impulsociudadano.

Òmnium Cultural, una entitat dedicada a la promoció i normalització de la llengua catalana, la cultura i la “identitat nacional” de Catalunya, es va fer amb una seu de luxe al carrer Diputacióde Barcelona gràcies a la generositat dels governs de CiU i el tripartit, que li van concedir ajudes per comprar la finca sense que ho sol·licités, de forma directa, doncs no va haver-hi ni convocatòria ni publicitat, i sense exigir-li garantia.

La rocambolesca història de la compra d’aquesta seu de 790 metres quadrats en ple cor de la capital catalana va arrencar de forma estranya en l’últim Consell Executiu celebrat per Pujol al desembre de l’any 2003. El Govern convergent va acordar en aquesta reunió lliurar 601.000 euros a Òmnium Cultural a càrrec d’una cabalosa herència, la de Carmen Pintó Valls, que havia quedat sense hereus i, per tant, havia…

View original post 272 more words

Advertisement

Escoles que donaven classes en català i de català durant el franquisme

¿El catalán fue prohibido en la época de Franco?
Mentira.

Al final dels 40 i dècada dels 50 s´incorporació a l’ensenyament del català algunes escoles que donaren classes de català i en català i pertenyen a la Institució Cultural del CICF (Centre d’Influència Catòlica Femenina), creada el 1950 i font del progressisme catalanista.

S’expandí per tot Catalunya un moviment de renovació pedagògica, suma de la tradició escolar catalana i el moviment catòlic catalanista. Formaren part d’aquest moviment les escoles Virtèlia, Nausica i Betània (1941), Andersen (1946), de la Molina (1950), Laietània (1953), Sant Gregori (1955), Talitha (1956), Santa Anna, Costa i Llobera (1953), Thau (1963) i Ton i Guida (1963).

D´elles sortiren molts dels líders catalanistes de era Pujol.

View original post